Primer cas de virus del Nil Occidental a Catalunya

14-09-2020
La febre pel virus West Nile (VWN o Virus de Nil Occidental, VNO) és una malaltia infecciosa transmesa per la picada dels mosquits Culex. Es tracta d'una zoonosi, és a dir, una malaltia que es transmet dels animals a les persones.

El passat 4 de setembre de 2020 es va confirmar un cas de virus de Nil Occidental en un cavall asimptomàtic a la zona d'Amposta. Es tracta d'un poltre no vacunat el que se li van detectar anticossos enfront el virus gràcies al "Programa de Vigilància de virus del Nil Occidental en
Animals" a càrrec del servei de Prevenció en Salut Animal del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ( DARP) i l'IRTA, juntament amb el Departament de Salut de la Generalitat.
L'animal no s'havia mogut del territori recentment pel que es confirma que la infecció es va produir a la zona de l'Montsià.
Després d'aquest primer focus en èquids a Catalunya, s'ha posat en marxa el Programa d'alerta, prevenció i control de virus de Nil occidental a Catalunya. Alhora, també s'ha activat la vigilància d'arbovirus en mosquits.

Estat de virus del Nil Occidental a Espanya
Quan al setembre de 2010, es va detectar la presència de virus en diverses explotacions d'èquids de Cadis, Sevilla i Màlaga, es va activar la vigilància activa humana, amb la quees van detectar 2 casos a Cadis de meningoencefalitis per VWN en persones.
Durant el mes d'Agost de 2020 s'han diagnosticar més de 30 casos a Andalusia, amb 2 morts, més de 15 persones hospitalitzades per meningoencefalitis i diversos pacients ingressats a la Unitat de Cures Intensives. Els casos es van produir majoritàriament en pobles propers a zones
pantanoses del riu Guadalquivir (Sevilla), hàbitat ideal pel mosquit.

Espanya, reuneix les condicions favorables per a la reproducció de la malaltia: gran varietat de reservoris; rutes migratòries d'aus procedents d'àrees endèmiques; proximitat a zones endèmiques com Àfrica i Pròxim Orient; diversitat de vectors difosos per tota la geografia espanyola; presència del vector de la malaltia, els mosquits Culex; característiques ecològiques favorables (llargs períodes de l'any amb temperatures òptimes pel vector i gran quantitat d'aiguamolls) ".

A Catalunya, el CRESA (Centre de Recerca en Sanitat Animal) s'encarrega del programa de vigilància, basat en la vigilància activa (en aus i èquids asimptomàtics) i en la passiva (en aus o èquids amb símptomes compatibles amb la malaltia). La primera detecció del VWN a Catalunya va ser
el 2018, en un cavall de doma clàssica de Vilanova i la Geltrú. L'animal presentava debilitat, atàxia i incoordinació, afectació en els nervis cranials i fasciculacions musculars. Aquest va ser el primer focus de VWN en cavalls detectat a Catalunya, tot i que ja s'havia detectat en aus l'any anterior. 
L'OMS considera aquest virus re-emergent a Europa i emergent als Estats Units. L'augment del nombre de mosquits es deu a les condicions meteorològiques en l'època de l'any on hi ha més transmissió: llargs períodes de pluja seguits del clima sec. 

Transmissió
El virus del Nil es transmet per la picada de mosquits Culex de les aus als èquids o de les aus a les persones. Així, els èquids no són una font d'infecció directa (la transmissió mai serà entre cavalls, entre persones o entre cavalls i persones). 

Símptomes 
Els mamífers, rèptils i amfibis es poden veure afectats pel virus, tot i que les espècies més susceptibles són els èquids i els humans. El període d'incubació de la infecció és de 2-14 dies.
El 70% dels cavalls són asimptomàtics i el 20% tenen signes lleus. Entre l'1% i el 10% tenen símptomes greus amb problemes neurològics: meningitis, encefalitis, parèsia, afecció de les neurones motores i paràlisi flàccida. La taxa de mortalitat en aquests casos greus és del 20-57%. 
En el cas de les persones, el 80% dels infectats són asimptomàtics. Els símptomes neurològics afecten un 0,7% dels infectats, amb una taxa de mortalitat del 10%, d'entre aquests pacients greus. 
Els signes lleus de la malaltia solen ser lleus i autolimitants i inclouen malestar general, fatiga, febre, miàlgia, cefalea, vòmits, diarrees, ...

Tractament
No existeix un tractament específic per a la malaltia. En els cavalls, l'administració de Flunixin Meglumina a l'inici de la malaltia sembla disminuir la severitat dels tremolors. Altres mesures de suport són l'administració d'Acepromacina per controlar l'ansietat o el subministrament de líquids i antibiòtics. 

Diagnosticar el Virus de Nil en Cavalls
• Aïllament víric i/o PCR retrotranscriptasa. Les mostres més apropiades són les de cervell i medul·la espinal de cavalls amb encefalitis. També pot realitzar-se per sang, encara que existeix una limitació, el virus només està en sang circulant d'1 a 3 dies.
• Serologia per ELISA: Es detecten anticossos 5 - 10 dies post-infecció. çSi en un cavall sospitós el resultat és negatiu, cal repetir el test als 14 dies. Quan s'obté un resultat positiu, s'ha de realitzar una seroneutralització per descartar un fals positiu. 

Prevenció
•Vacunar als cavalls: el programa de vacunació s'ha d'haver completat abans que comenci l'estació dels mosquits.
•Control dels mosquits: amb repel·lents d'insectes, malles mosquiteres a les finestres de les quadres, evitant aigües estancades, ...
•Tancar els cavalls a les quadres al capvespre, quan els mosquits són més actius.
•Apagar els llums per evitar la presència de mosquits o col·locar llums fluorescents, que no els atrauen.  

La malaltia de virus del Nil és una malaltia de declaració obligatòria a Espanya pel que davant d'una sospita, s'ha de comunicar de forma obligatòria a l'autoritat competent.

 

TORNAR A NOTÍCIES