Antibiòtics en veterinària: classificació

El P.R.A.N (Pla Nacional Resistència Antibiòtics) ha classificat els antibiòtics veterinaris en 4 categories:

A) No utilitzar: antibiòtics no autoritzats en medicina veterinària a la UE
B) Ús restringit: antibiòtics d'ús restringit per mitigar el risc per a la salut humana
C) Usar amb cautela: antibiòtics que només s'han d'utilitzar quan no hi ha opcions efectives a la categoria D 
D) Usar amb prudència: antibiòtics que poden usar-se de manera prudent, evitant el seu ús innecessari, en tractaments llargs i/o grupals
En l'àmbit de la salut humana, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va classificar al 2005 als antibiòtics en tres categories: d'importància crítica, molt importants o importants. 
La manca de desenvolupament de nous antibiòtics fa que sigui fonamental les recomanacions sobre l'ús racional dels antibiòtics existents. Se sap que els bacteris multiresistents causen 33.000 morts a l'any a Europa i generen una despesa sanitària addicional de 1.500 milions d'euros anuals. 
Què és el PRAN i quin és el seu objectiu?
El PRAN té com a objectiu reduir el risc de la resistència als antibiòtics i, per tant, reduir el seu impacte sobre la salut de les persones i els animals. Per això, disposa de sis línies estratègiques comuns per la salut humana i la sanitat animal:
-Vigilància del consum i de la resistència als antibiòtics
-Controlar les resistències bacterianes
-Impulsar mesures alternatives de prevenció i tractament
-Definir les prioritats en investigació
-Formar i informar els professionals sanitaris
-Comunicar i sensibilitzar la població
El PRAN ha posat en marxa una sèrie de programes per reduir el consum d'antibiòtics en diferents espècies i per tant millorar la situació de la resistència bacteriana en veterinària. 

CLASSIFICACIÓ A, B, C, D dels antibiòtics en veterinària
A)     NO USAR
Cefalosporines d’última generació
Carbapenemes
Fosfomicina
Glicopèptids
Glicilciclines lipopèptids
Monobactams
Oxazolidinones
Riminofenazines
Sulfones
Tractaments per tuberculosi i altres micobacteries
B)     ÚS RESTRINGIT (Última opció)
Cefalosporines de 3ª i 4ª generació
Fluoroquinolones
Polimixines
C)     USAR AMB CAUTELA (Segona opció)

Aminoglucòsids
Aminopenicilina + inhibidors de ß-lactamases
Cefalosporines de 1ª i 2ª generació
Cefamicines
D)    USAR AMB PRUDÈNCIA (Primera elecció)
Polipèptids cíclics (bacitracina)
Derivats del nitrofurano (e.g. nitrofurantoina)
Nitroimidazols
Penicil·lines: naturals , aminopenicil·lines, antiestafilocòciques (penicil·lines resistents a ß-lactamases), i amb espectre reduït (penicil·lines sensible a ß-lactamases)
Antibacterians esteroideus (àcido fusídic)
Sulfonamides, inhibidors de la dihidrofolato reductasa i combinacions
Tetraciclines

Per saber-ne més, consulta la pàgina web del PRAN