Una de les patologies que està incrementant en els últims anys és la Diabetis Mellitus. S’estima que 1 de cada 300 gossos i gats són diabètics. Afavorida per l’obesitat i el sedentarisme, els nostres peluts pateixen cada vegada més sovint aquesta malaltia endocrina, caracteritzada per elevar el nivell de glucèmia en sang.
Tipus de diabetis
· La diabetis tipus 1 en la que el pàncrees presenta una deficiència total de producció d’insulina. És la més comuna en gossos, i genera animals dependents d’insulina.
· La diabetis tipus 2 que es produeix a causa de la resistència que ofereix el nostre organisme a l’acció de l’hormona anomenada insulina que secreta el pàncrees. La funció d’aquesta hormona és dir-li a les cèl·lules que aprofitin el sucre dels aliments per transformar-los en energia. Quan apareix la resistència a la insulina les cèl·lules del nostre cos s’insensibilitzen a la insulina i com a conseqüència els nivells de sucre en sang augmenten, fent que el pàncrees compensi generant cada cop més i més insulina per intentar regular els nivells de sucre fins que s’esgota i ja no pot continuar generant aquestes quantitats tan elevades d’insulina, per tant, els nivells de sucre en sang queden descontrolats. La diabetis de tipus 2 és la més comuna en gats.
En cas de gossos i gats aquest tipus de Diabetis està estretament relacionada amb l’obesitat. En aquest cas no necessàriament parlarem d’insulinodependència, ja que en funció dels resultats amb un canvi d’alimentació i una reducció de pes la malaltia es pot arribar a controlar i inclús remetre.
Tant gossos com gats són susceptibles de patir aquest trastorn, en el cas dels gossos la diabetis afecta més a les femelles no esterilitzades, en canvi, en el cas dels gats, afecta més els mascles amb sobrepès. En tots dos casos, la malaltia sol aparèixer a partir dels 7 anys, el que no significa que no pugui aparèixer en animals més joves.
Símptomes de la diabetis en gossos i gats
· Consum d’aigua més elevat de l’habitual (polidípsia)
· Més necessitat d’orinar (poliúria)
· Augment de la ingesta de menjar (polifàgia)
· Pèrdua de pes
· Vòmits
· Letargia
· Cataractes
Si observem qualsevol d’aquests símptomes en el nostre animal seria convenient portar-lo al veterinari per tal que li realitzin les proves pertinents per detectar si els nivells de glucosa en sang són normals o si, per contra, estan elevats.
Què puc fer si la meva mascota té diabetis?
Saber el motiu de l’aparició de la diabetis és difícil, ja que les causes poden ser diverses, però el que si sabem és que hi ha tres factors que poden accelerar la seva aparició: obesitat, alimentació inadequada i falta d’exercici. Aquests són factors externs fàcilment controlables.
L'obesitat afecta negativament el control de la diabetis mellitus en mascotes, disminuint l'efectivitat del tractament. La pèrdua de pes, en canvi, millora la tolerància a la glucosa i la sensibilitat a la insulina.
El tractament inclou insulinoteràpia, control nutricional i, rares vegades, hipoglucemiants orals. La dieta recomanada per a gossos i gats diabètics ha de cobrir les seves necessitats nutricionals, evitar pics postprandials de glucosa, limitar carbohidrats (màxim 12% de l'energia), ser rica en fibres per a facilitar el control del pes, baixa en greixos per a evitar problemes d'absorció i controlar el risc de pancreatitis, i alta en proteïnes per a millorar la massa muscular i reduir la necessitat d'insulina en gats.
Aquestes són algunes de les millors opcions en alimentació específica per ajudar-los en el tractament de la Diabetis Mellitus:
Diabetes Management de Purina Pro Plan Veterinary Diets
W1 Weight Loss & Diabetes de Virbac HPM
Una dieta equilibrada i adequada en combinació amb la insulinoteràpia contribuirà a un millor maneig de la diabetis en gossos i gats.
Així i tot, el més recomanable és consultar amb el veterinari quines opcions tenim, ja que cada cas tindrà unes necessitats especials.
Recordem que, per prevenir aquesta i qualsevol altra patologia hem de tenir en compte que el nostre animal ha de passar un control veterinari anual mentre és jove, o en cas que ja sigui d’edat avançada, la recomanació és dos cops l’any.
