Categories
Útimes entrades
- Com tallar les ungles a la teva mascota
- Àcars a les Orelles - Sarna òtica en gats i gossos
- Nou Sorteig - Panera Natural!
- El Part de les Gosses
- Ja a Albet... Sam's Field - Alimentació Natural
- Calendari 2019
- Com escollir el nom de la teva mascota?
- Dieta BARF a gats i gossos
- VIATJAR AMB GOSSOS AL METRO DE BARCELONA
- PLATGES PER ANAR AMB EL TEU GOS
Etiquetes
albet informa
/
alimentacio
/
animals exotics
/
animals geriatrics
/
artrosi
/
bon nadal
/
cadells
/
calendari
/
campanyes albet
/
cherry eye
/
coixera
/
comportament
/
concurs
/
conills
/
cop de calor
/
creixement
/
curiositats
/
dermatologia
/
deslletament
/
diabetis
/
esterilitzacio
/
Estiu
/
feromones
/
FLUTD
/
fongs
/
fotografia
/
gates
/
gats
/
geriatria
/
gluten free
/
gosses
/
gossos
/
gossos perillosos
/
grain free
/
higiene
/
higiene dental
/
insulina
/
intoxicacio
/
lactancia
/
llet
/
malaltia bucodental
/
malaltia periodontal
/
malalties endocrines
/
marcatge
/
medusa
/
natural
/
normativa
/
Noticies
/
oftalmologia
/
paparres
/
parasits
/
part
/
perills a casa
/
perills del passeig
/
picada
/
pors i fobies
/
prevenci
/
prevencio
/
problemes de pell
/
problemes urinaris
/
que fer
/
remeis
/
reproduccio
/
sarna
/
sarro
/
sorteig
/
Sucessos
/
tosca
/
Tumors
/
tumors de mama
/
ulls
/
ungles
/
urgencies
/
vacances
/
viatjar
/
Xarxes Socials
Consells per tenir un conill de mascota
Tot el que has de saber si has decidit tenir un conill com a mascota. Conèixer els seus hàbits i característiques és fonamental per tenir-ne cura.
-Si és possible, adopta dos conills a la vegada, els agrada viure en grup.
-El primer dia hem de deixar que el conill s’adapti a la casa i a nosaltres. Són animals extremadament sensibles a l’estrès i molt porucs (ja que a la natura, són preses). Evita fer soroll i moviments bruscos. No l’obliguis a estar sobre teu i tingues paciència. Necessiten uns dies per deixar de sentir-se en perill.
-Per agafar-lo en braços, hem d’anar molt en compte ja que tenen un esquelet molt fràgil. Ens hem d’apropar a ell des de la seva mateixa alçada (no des de dalt), en CAP CAS l’agafarem per les orelles (el cartílag és molt delicat i tenen moltes venes i capil·lars que es podrien trencar), el podem aixecar agafant-lo amb una mà pel plec de la pell de la nuca (NO pel pèl) i amb l’altra mà sota el cul (perquè no es lesioni la columna). L’agafarem amb fermesa per evitar que caigui i es faci mal.
LA GÀBIA
-Abans que arribi a casa, ha de tenir la gàbia preparada, en un lloc tranquil i lluny de corrents d’aire.
-Ha de ser prou gran com per poder-hi jugar, saltar i posar-se en peu. Com a mínim, ha de ser 6 vegades el tamany del conill adult.
-La gàbia ideal és del tipus mixte: metàl·lica a l’exterior i amb terra de plàstic. MAI serà un aquari de vidre, ja que no hi circula l’aire.
-Existeixen molts tipus de substrats per la gàbia. Entre els que NO PODEM UTILITZAR destaquem:
Sepiolita, perles de sílice o sorra aglomerant: són per les safates dels gats. Poden ser tòxics en cas d’ingesta, desprenen pols i provoquen problemes respiratoris i podals.
Gespa artificial: pot ser tòxica en cas de ingesta, es poden quedar enganxades a les potes i provocar problemes circulatoris.
Terra de reixa: provoquen molts problemes plantars i són molt incòmodes.
Dins els substrats que SÍ PODEM UTILITZAR, destaquem:
Encenall de fusta: és absorbent i econòmic, però produeix pols.
Encenall de fusta premsada: és molt absorbent, elimina les olors i no desprèn pols.
Tija de blat de moro o substrat de llavors de blat de moro: són menys absorbents i tenen menys capacitat per eliminar olors.
Palla o fenc: no és absorbent i en contacte amb la orina, allibera males olors. El fenc s’ha de proporcionar com aliment en una zona separada.
Paper de diari, de cuina o empapador: és molt poc higiènic. Només l’utilitzarem en animals malalts als que netegem la gàbia cada dia.
Paper reciclat premsat: és probablement el millor substrat pels conills, per la seva gran capacitat absorbent i per eliminar olors. A més, no presenta cap perill en cas d’ingesta.
-A la gàbia hi posarem:
Una safata on pugui orinar i defecar (hem d’ensenyar-li com s’utilitza)
Un abeurador tipus xumet amb aigua neta i fresca durant tot el dia
Una menjadora pel pinso i una altra pel fenc
Una caseta o cova on amagar-se
-Hem de mantenir la gàbia neta i cal desinfectar-la setmanalment amb lleixiu.
-Per molt gran que sigui la gàbia, l’hem de deixar lliure COM A MÍNIM 4 hores al dia. Durant aquesta estona de llibertat, hem de jugar amb ell i interactuar-hi. Vigilarem que no hi hagi forats per on es pugui escapar, que no rossegui cables elèctrics (molt freqüent) ni s’apropi en excés a les estufes (es podria cremar), caldrà evitar que tinguin accés a fàrmacs o productes tòxics, etc.
-Per ser un animal tan poruc, és necessari que sempre tingui un refugi on amagar-se. Pot ser una caixa de plàstic o de cartró, però sempre hi ha de tenir accés.
EL BANY
-Els conills només s’han de banyar si és necessari (com a molt un parell de vegades l’any). S’ha de fer amb cura i paciència, amb un xampú específic per conills, per nadons o amb un de pH neutre.
-Per assecar-los, cal fer-ho amb tovallola fins que quedin ben secs. Evita utilitzar un assecador de mans ja que els espanta, l’aire pot ser massa calent i podem irritar-li els ulls.
LES JOGUINES
-És imprescindibles que tingui joguines, com ara bosses de paper, caixes de cartró, rotllos de paper de vàter, joguines per animals o per nadons que puguin empènyer o rossegar, rampes, túnels i plataformes, etc.
-Si és possible, adopta dos conills a la vegada, els agrada viure en grup.
-El primer dia hem de deixar que el conill s’adapti a la casa i a nosaltres. Són animals extremadament sensibles a l’estrès i molt porucs (ja que a la natura, són preses). Evita fer soroll i moviments bruscos. No l’obliguis a estar sobre teu i tingues paciència. Necessiten uns dies per deixar de sentir-se en perill.
-Per agafar-lo en braços, hem d’anar molt en compte ja que tenen un esquelet molt fràgil. Ens hem d’apropar a ell des de la seva mateixa alçada (no des de dalt), en CAP CAS l’agafarem per les orelles (el cartílag és molt delicat i tenen moltes venes i capil·lars que es podrien trencar), el podem aixecar agafant-lo amb una mà pel plec de la pell de la nuca (NO pel pèl) i amb l’altra mà sota el cul (perquè no es lesioni la columna). L’agafarem amb fermesa per evitar que caigui i es faci mal.
LA GÀBIA
-Abans que arribi a casa, ha de tenir la gàbia preparada, en un lloc tranquil i lluny de corrents d’aire.
-Ha de ser prou gran com per poder-hi jugar, saltar i posar-se en peu. Com a mínim, ha de ser 6 vegades el tamany del conill adult.
-La gàbia ideal és del tipus mixte: metàl·lica a l’exterior i amb terra de plàstic. MAI serà un aquari de vidre, ja que no hi circula l’aire.
-Existeixen molts tipus de substrats per la gàbia. Entre els que NO PODEM UTILITZAR destaquem:
Sepiolita, perles de sílice o sorra aglomerant: són per les safates dels gats. Poden ser tòxics en cas d’ingesta, desprenen pols i provoquen problemes respiratoris i podals.
Gespa artificial: pot ser tòxica en cas de ingesta, es poden quedar enganxades a les potes i provocar problemes circulatoris.
Terra de reixa: provoquen molts problemes plantars i són molt incòmodes.
Dins els substrats que SÍ PODEM UTILITZAR, destaquem:
Encenall de fusta: és absorbent i econòmic, però produeix pols.
Encenall de fusta premsada: és molt absorbent, elimina les olors i no desprèn pols.
Tija de blat de moro o substrat de llavors de blat de moro: són menys absorbents i tenen menys capacitat per eliminar olors.
Palla o fenc: no és absorbent i en contacte amb la orina, allibera males olors. El fenc s’ha de proporcionar com aliment en una zona separada.
Paper de diari, de cuina o empapador: és molt poc higiènic. Només l’utilitzarem en animals malalts als que netegem la gàbia cada dia.
Paper reciclat premsat: és probablement el millor substrat pels conills, per la seva gran capacitat absorbent i per eliminar olors. A més, no presenta cap perill en cas d’ingesta.
-A la gàbia hi posarem:
Una safata on pugui orinar i defecar (hem d’ensenyar-li com s’utilitza)
Un abeurador tipus xumet amb aigua neta i fresca durant tot el dia
Una menjadora pel pinso i una altra pel fenc
Una caseta o cova on amagar-se
-Hem de mantenir la gàbia neta i cal desinfectar-la setmanalment amb lleixiu.
-Per molt gran que sigui la gàbia, l’hem de deixar lliure COM A MÍNIM 4 hores al dia. Durant aquesta estona de llibertat, hem de jugar amb ell i interactuar-hi. Vigilarem que no hi hagi forats per on es pugui escapar, que no rossegui cables elèctrics (molt freqüent) ni s’apropi en excés a les estufes (es podria cremar), caldrà evitar que tinguin accés a fàrmacs o productes tòxics, etc.
-Per ser un animal tan poruc, és necessari que sempre tingui un refugi on amagar-se. Pot ser una caixa de plàstic o de cartró, però sempre hi ha de tenir accés.
EL BANY
-Els conills només s’han de banyar si és necessari (com a molt un parell de vegades l’any). S’ha de fer amb cura i paciència, amb un xampú específic per conills, per nadons o amb un de pH neutre.
-Per assecar-los, cal fer-ho amb tovallola fins que quedin ben secs. Evita utilitzar un assecador de mans ja que els espanta, l’aire pot ser massa calent i podem irritar-li els ulls.
LES JOGUINES
-És imprescindibles que tingui joguines, com ara bosses de paper, caixes de cartró, rotllos de paper de vàter, joguines per animals o per nadons que puguin empènyer o rossegar, rampes, túnels i plataformes, etc.
LA REPRODUCCIÓ DELS CONILLS
-Com que els conills són animals de presa, per sobreviure han de madurar sexualment molt aviat. Arriben a la maduresa sexual a partir dels 3 mesos, tot i que algunes races grans poden tardar fins als 9 mesos.
-Quan arriben a la maduresa sexual, el seu comportament canvia. Tant mascles com femelles poden orinar en aspersió per marcar el territori (aquesta orina conté alts nivells d’hormones i té una olor molt forta), poden deixar d’utilitzar la safata higiènica, es poden tornar agressius, les femelles poden protegir en excés la gàbia amb esgarrapades, grunyits i mossegades, s’accentuen els comportament de cavar o mossegar coses, tan mascles com femelles comencen a muntar qualsevol objecte, per tal de “festejar” els mascles emeten brunzits i corren en cercles al nostre voltant. Independentment del sexe, els conills que viuen en parella, poden començar a barallar-se per crear una jerarquia.
-Les conilles no tenen la menstruació i només ovulen en cas que hi hagi còpula, a aquest fet se l’anomena “ovulació induïda”.
-La gestació de la conilla dura 30 dies i, de mitjana, tenen 7-8 llorigons per part. La lactància dura 30 dies de mitjana i una conilla pot arribar a tenir 6 parts a l’any.
SABIES QUE....
-Els conills NO són rosegadors sinó lagomorfs: tenen 6 incisius (4 a dalt i 2 a baix); les extremitats, cua i potes estan cobertes de pèl; fan els caus sota terra; tenen unes orelles llargues per regular la temperatura; el seu escrot està davant el penis (no darrera, com els rosegadors); s’alimenten de vegetals; i quan corren, colpegen amb les seves potes posteriors contra el terra (no surten corrent veloçment com els rosegadors).
-Les dents dels conills no paren mai de créixer. La dentadura és un dels punt essencials durant un examen físic, cal controlar que no creixen en excés.
-Els conills tenen els ulls lateralitzats, no hi veuen de front. No hi veuen en colors (sinó en tons blaus i verds) i sense llum tenen bona visibilitat.
-Els conills no vomiten.
-Pateixen MOLT amb la calor. A partir de 29ºC poden patir cops de calor que poden ser mortals. La seva Tª corporal sol estar entre 38 i 40º. La temperatura ambiental òptima és de 18-19º. Cal que estiguin en zones fresques i protegits del sol.
-Una mala ventilació i excessiva humitat, afavoreixen les malalties respiratòries i de pell.
-Poden saltar fins un metre i mig d’alçada.
-Els conills produeixen cecotrofs entre les seves deposicions, unes femtes humides i riques en proteïnes i flora bacteriana que ingereixen al vespre i a primera hora del matí. Són unes boletes en forma de raïm que ingereixen des de l’anus.
-Són animals nocturns.
-Els agrada que els acariciïn les orelles, el front i el dors però no les potes, la barbeta, la panxa ni la cua.
-L’esperança de vida d’un conill és d’entre 8 i 12 anys.
COMUNICACIÓ AMB NOSALTRES
Una de les maneres que tenen de comunicar-se amb nosaltres és a través de la posició de les orelles:
-Quan les orelles estan cap endavant, el conill es mostra curiós.
-Quan posa les orelles en 45º amb el cos, està relaxat.
-Quan les posa rígides amunt, està alerta i inquiet.
-Quan les tira endarrere, està nerviós o agressiu.
-Quan les enganxa al cos (per l’esquena), és hora de dormir.
Però també es poden comunicar amb nosaltres a través de sorolls:
-Emet un grunyit i mossega: està enfadat.
-Emet un brunzit (com d’abella): està en zel.
-Emet un soroll semblant a un plor: es queixa o té por.
-Emet sorolls nasals: està ansiós per alguna cosa que li agrada (per exemple, quan els posem el menjar).
-Soroll de cruixit de dents: dolor o sensació d’estar a gust.
-Criden: sent molt dolor, està atemorit o a punt de morir.
L’ALIMENTACIÓ
L’alimentació dels conills és un dels aspectes fonamentals a tenir en compte.
-Els conills són animals herbívors. A nivell digestiu i dental, necessiten una gran quantitat de fibra diària.
-El menjar ha de ser a temperatura ambient i n’han de tenir de disponible durant tot el dia.
-De fenc n’han de tenir sempre a l’abast perquè la fibra és l’aliment principal de la seva dieta (representa el 70%).
-El pinso ha de ser l’aliment complementari de la dieta i NO la base. Són pinsos amb alts nivells de fibra.
-Pel que fa a les verdures i hortalisses, en primer lloc, cal assegurar-nos que les netegem i assequem bé. Les que podem donar una vegada al dia són: bledes, escarxofes, canonges, col verda (evita la part de la flor), endívies, escarola, fulles de pastanaga, fulles de remolatxa, enciam fosc
(evita l’iceberg), ruca,... Poden representar un 15% de la verdura setmanal: l’api, albergínies, bròquil (evita la part de la flor), carbassó, espinacs, pebrot, brots de soja, pastanagues, ...
Fins els 3 mesos de vida no en poden menjar, i aleshores, hem d’anar introduint-les de forma progressiva. Sempre que introduïm una verdura nova, ho hem de fer mica en mica, i si observem que li produeix gasos o problemes intestinals, la deixarem de donar.
-Pel que fa a la fruita, pel seu alt contingut en sucres hem d’evitar-les. Podem donar-los com a màxim 2 cops a la setmana un tros de fruita del tamany d’un grill de taronja. Poden menjar pinya, poma, pera, taronja, maduixa, kiwi, .. però MAI alvocat ja que els resulta molt tòxic.
-Aliments prohibits pels conills són: ceba i semblants, porro, patata, all, remolatxa i olives.
-Pel que fa les herbes aromàtiques i silvestres, poden consumir moderadament: alfàbrega, menta, orenga, julivert, ...
-Els conills no han de menjar aliments rics en hidrats de carboni com pa, dolços, xocolata, làctics i llavors.
-Han de accés al llarg de tot el dia a aigua neta i fresca.
A Albet recomanem la marca d’alimentació Miniorycs, empresa catalana d’alimentació completa elaborada amb productes naturals d’alta qualitat. Ofereixen 3 tipus de pinsos elaborats exclusivament en forma de pellet (perquè l’animal no pugui seleccionar l’aliment i així evitar una mala nutrició):
Junior Rabbit: Per conills de fins a 6 mesos d’edat. Afavoreix l’òptim creixement i un bon trànsit intestinal. Conté un 20% de fibra i un 14% de proteïna.
Adult Rabbit: Per conills de més de 6 mesos. Pensat per mantenir la salut i un pes òptim, és baix en grasses. Té un alt contingut en fibra (23%).
Guinea Pig: Per conills porquins, amb una aportació extra en vitamina C per un correcte equilibri alimentari. Els conills porquins no sintetitzen la vitamina C, pel que cal aportar-la amb l’alimentació.
Pel que fa a la base de la dieta, el fenc, disposa d’una gran varietat per tal d’aprofitar les propietats naturals dels seus components. La camamilla amb propietats desinfectants, tonificants, antiinflamatòries i antiespasmòdiques; la calèndula per combatre problemes digestius i ajudar a eliminar paràsits intestinals; dent de lleó per afavorir els ossos i el pelatge; pètals de rosa per millorar el trànsit intestinal, amb efecte antioxidant i relaxant; orenga per ser ric en vitamines, fibra, ferro i magnesi; pètals de girasol amb propietats desinfectants i antiinflamatòries.
PEL QUE FA A LA SALUT DEL CONILL, HEM DE SABER QUE:
-El primer que hem de fer és desparasitar-lo.
-A partir dels 2 mesos de vida, podem vacunar-los de les dues malalties víriques mortals: la mixomatosi i la malaltia vírica hemorràgica.
La Mixomatosi es transmet per mosquits, puces o de forma directa entre conills. La majoria de conills infectats, moren. Els conills deixen de menjar, se’ls inflamen les parpelles, els llavis, els genitals, les orelles, el nas i les mames. Per prevenir el contagi es revacuna cada 6 mesos (a la primavera i a la tardor). En cas de tenir un conill de camp o que farà vida a l’exterior, es recomana posar-la cada 3 mesos.
Pel que fa a la Malaltia Vírica Hemorràgica, la transmissió es dóna de forma directa entre conills, per mosquits o fómites (objectes contaminats). Aquests conills tenen problemes respiratoris, neurològics, no mengen… en aquest cas es revacuna cada any.
-Com que les dents dels conills no deixen mai de créixer, cal aportar-los elements a la seva dieta que desgastin les dents. Perquè mosseguin, podem donar-los fenc, fusta sense tractar, caixes de cartró, branques d’arbres fruiters, etc.
-Els conills són animals molt delicats, cal dur-lo urgentment al veterinari si: està decaigut, tremola, té problemes de dents (fa cruixits o les dents estan mal alineades), lateralitza el cap, presenta símptomes respiratoris (mocs, lleganyes, esternuts, llagrimeig,…), les femtes són petites o n’hi ha molt poques, fa diarrees, té la zona anogenital bruta, beu molta més aigua del normal o presenta sang a la orina o a les femtes.
-L’esterilització, és necessària en les femelles ja que un gran percentatge de conilles presenten tumors d’úter a partir dels 4 anys si no estan castrades. Pel que fa als mascles, amb la castració eliminarem el marcatge i l’agressivitat. Es recomana esterilitzar la femella a partir dels 7-8 mesos de vida i els mascles es podrien operar a partir dels 3 mesos però es recomana esperar-se als 6 mesos.
-Com que els conills són animals de presa, per sobreviure han de madurar sexualment molt aviat. Arriben a la maduresa sexual a partir dels 3 mesos, tot i que algunes races grans poden tardar fins als 9 mesos.
-Quan arriben a la maduresa sexual, el seu comportament canvia. Tant mascles com femelles poden orinar en aspersió per marcar el territori (aquesta orina conté alts nivells d’hormones i té una olor molt forta), poden deixar d’utilitzar la safata higiènica, es poden tornar agressius, les femelles poden protegir en excés la gàbia amb esgarrapades, grunyits i mossegades, s’accentuen els comportament de cavar o mossegar coses, tan mascles com femelles comencen a muntar qualsevol objecte, per tal de “festejar” els mascles emeten brunzits i corren en cercles al nostre voltant. Independentment del sexe, els conills que viuen en parella, poden començar a barallar-se per crear una jerarquia.
-Les conilles no tenen la menstruació i només ovulen en cas que hi hagi còpula, a aquest fet se l’anomena “ovulació induïda”.
-La gestació de la conilla dura 30 dies i, de mitjana, tenen 7-8 llorigons per part. La lactància dura 30 dies de mitjana i una conilla pot arribar a tenir 6 parts a l’any.
SABIES QUE....
-Els conills NO són rosegadors sinó lagomorfs: tenen 6 incisius (4 a dalt i 2 a baix); les extremitats, cua i potes estan cobertes de pèl; fan els caus sota terra; tenen unes orelles llargues per regular la temperatura; el seu escrot està davant el penis (no darrera, com els rosegadors); s’alimenten de vegetals; i quan corren, colpegen amb les seves potes posteriors contra el terra (no surten corrent veloçment com els rosegadors).
-Les dents dels conills no paren mai de créixer. La dentadura és un dels punt essencials durant un examen físic, cal controlar que no creixen en excés.
-Els conills tenen els ulls lateralitzats, no hi veuen de front. No hi veuen en colors (sinó en tons blaus i verds) i sense llum tenen bona visibilitat.
-Els conills no vomiten.
-Pateixen MOLT amb la calor. A partir de 29ºC poden patir cops de calor que poden ser mortals. La seva Tª corporal sol estar entre 38 i 40º. La temperatura ambiental òptima és de 18-19º. Cal que estiguin en zones fresques i protegits del sol.
-Una mala ventilació i excessiva humitat, afavoreixen les malalties respiratòries i de pell.
-Poden saltar fins un metre i mig d’alçada.
-Els conills produeixen cecotrofs entre les seves deposicions, unes femtes humides i riques en proteïnes i flora bacteriana que ingereixen al vespre i a primera hora del matí. Són unes boletes en forma de raïm que ingereixen des de l’anus.
-Són animals nocturns.
-Els agrada que els acariciïn les orelles, el front i el dors però no les potes, la barbeta, la panxa ni la cua.
-L’esperança de vida d’un conill és d’entre 8 i 12 anys.
COMUNICACIÓ AMB NOSALTRES
Una de les maneres que tenen de comunicar-se amb nosaltres és a través de la posició de les orelles:
-Quan les orelles estan cap endavant, el conill es mostra curiós.
-Quan posa les orelles en 45º amb el cos, està relaxat.
-Quan les posa rígides amunt, està alerta i inquiet.
-Quan les tira endarrere, està nerviós o agressiu.
-Quan les enganxa al cos (per l’esquena), és hora de dormir.
Però també es poden comunicar amb nosaltres a través de sorolls:
-Emet un grunyit i mossega: està enfadat.
-Emet un brunzit (com d’abella): està en zel.
-Emet un soroll semblant a un plor: es queixa o té por.
-Emet sorolls nasals: està ansiós per alguna cosa que li agrada (per exemple, quan els posem el menjar).
-Soroll de cruixit de dents: dolor o sensació d’estar a gust.
-Criden: sent molt dolor, està atemorit o a punt de morir.
L’ALIMENTACIÓ
L’alimentació dels conills és un dels aspectes fonamentals a tenir en compte.
-Els conills són animals herbívors. A nivell digestiu i dental, necessiten una gran quantitat de fibra diària.
-El menjar ha de ser a temperatura ambient i n’han de tenir de disponible durant tot el dia.
-De fenc n’han de tenir sempre a l’abast perquè la fibra és l’aliment principal de la seva dieta (representa el 70%).
-El pinso ha de ser l’aliment complementari de la dieta i NO la base. Són pinsos amb alts nivells de fibra.
-Pel que fa a les verdures i hortalisses, en primer lloc, cal assegurar-nos que les netegem i assequem bé. Les que podem donar una vegada al dia són: bledes, escarxofes, canonges, col verda (evita la part de la flor), endívies, escarola, fulles de pastanaga, fulles de remolatxa, enciam fosc
(evita l’iceberg), ruca,... Poden representar un 15% de la verdura setmanal: l’api, albergínies, bròquil (evita la part de la flor), carbassó, espinacs, pebrot, brots de soja, pastanagues, ...
Fins els 3 mesos de vida no en poden menjar, i aleshores, hem d’anar introduint-les de forma progressiva. Sempre que introduïm una verdura nova, ho hem de fer mica en mica, i si observem que li produeix gasos o problemes intestinals, la deixarem de donar.
-Pel que fa a la fruita, pel seu alt contingut en sucres hem d’evitar-les. Podem donar-los com a màxim 2 cops a la setmana un tros de fruita del tamany d’un grill de taronja. Poden menjar pinya, poma, pera, taronja, maduixa, kiwi, .. però MAI alvocat ja que els resulta molt tòxic.
-Aliments prohibits pels conills són: ceba i semblants, porro, patata, all, remolatxa i olives.
-Pel que fa les herbes aromàtiques i silvestres, poden consumir moderadament: alfàbrega, menta, orenga, julivert, ...
-Els conills no han de menjar aliments rics en hidrats de carboni com pa, dolços, xocolata, làctics i llavors.
-Han de accés al llarg de tot el dia a aigua neta i fresca.
A Albet recomanem la marca d’alimentació Miniorycs, empresa catalana d’alimentació completa elaborada amb productes naturals d’alta qualitat. Ofereixen 3 tipus de pinsos elaborats exclusivament en forma de pellet (perquè l’animal no pugui seleccionar l’aliment i així evitar una mala nutrició):
Junior Rabbit: Per conills de fins a 6 mesos d’edat. Afavoreix l’òptim creixement i un bon trànsit intestinal. Conté un 20% de fibra i un 14% de proteïna.
Adult Rabbit: Per conills de més de 6 mesos. Pensat per mantenir la salut i un pes òptim, és baix en grasses. Té un alt contingut en fibra (23%).
Guinea Pig: Per conills porquins, amb una aportació extra en vitamina C per un correcte equilibri alimentari. Els conills porquins no sintetitzen la vitamina C, pel que cal aportar-la amb l’alimentació.
Pel que fa a la base de la dieta, el fenc, disposa d’una gran varietat per tal d’aprofitar les propietats naturals dels seus components. La camamilla amb propietats desinfectants, tonificants, antiinflamatòries i antiespasmòdiques; la calèndula per combatre problemes digestius i ajudar a eliminar paràsits intestinals; dent de lleó per afavorir els ossos i el pelatge; pètals de rosa per millorar el trànsit intestinal, amb efecte antioxidant i relaxant; orenga per ser ric en vitamines, fibra, ferro i magnesi; pètals de girasol amb propietats desinfectants i antiinflamatòries.
PEL QUE FA A LA SALUT DEL CONILL, HEM DE SABER QUE:
-El primer que hem de fer és desparasitar-lo.
-A partir dels 2 mesos de vida, podem vacunar-los de les dues malalties víriques mortals: la mixomatosi i la malaltia vírica hemorràgica.
La Mixomatosi es transmet per mosquits, puces o de forma directa entre conills. La majoria de conills infectats, moren. Els conills deixen de menjar, se’ls inflamen les parpelles, els llavis, els genitals, les orelles, el nas i les mames. Per prevenir el contagi es revacuna cada 6 mesos (a la primavera i a la tardor). En cas de tenir un conill de camp o que farà vida a l’exterior, es recomana posar-la cada 3 mesos.
Pel que fa a la Malaltia Vírica Hemorràgica, la transmissió es dóna de forma directa entre conills, per mosquits o fómites (objectes contaminats). Aquests conills tenen problemes respiratoris, neurològics, no mengen… en aquest cas es revacuna cada any.
-Com que les dents dels conills no deixen mai de créixer, cal aportar-los elements a la seva dieta que desgastin les dents. Perquè mosseguin, podem donar-los fenc, fusta sense tractar, caixes de cartró, branques d’arbres fruiters, etc.
-Els conills són animals molt delicats, cal dur-lo urgentment al veterinari si: està decaigut, tremola, té problemes de dents (fa cruixits o les dents estan mal alineades), lateralitza el cap, presenta símptomes respiratoris (mocs, lleganyes, esternuts, llagrimeig,…), les femtes són petites o n’hi ha molt poques, fa diarrees, té la zona anogenital bruta, beu molta més aigua del normal o presenta sang a la orina o a les femtes.
-L’esterilització, és necessària en les femelles ja que un gran percentatge de conilles presenten tumors d’úter a partir dels 4 anys si no estan castrades. Pel que fa als mascles, amb la castració eliminarem el marcatge i l’agressivitat. Es recomana esterilitzar la femella a partir dels 7-8 mesos de vida i els mascles es podrien operar a partir dels 3 mesos però es recomana esperar-se als 6 mesos.
Si heu decidit adoptar un conill, a la clínica veterinària Albet estarem encantats de resoldre els vostres dubtes.
Comentaris