Categories

Útimes entrades

per Albet
10/11/2017

Diabetis Mellitus en GATS

La Diabetis Mellitus és la incapacitat per produir o utilitzar la insulina, hormona  que regula el nivell de glucosa (sucre) en sang. La Insulina es produeix al pàncrees, circula per la sang i proporciona glucosa als teixits, on es transforma en energia.   
Un dèficit d’insulina o una incapacitat per utilitzar-la, implica que la glucosa no pugui arribar als teixits i s’acumuli a la sang (hiperglucèmia).
Existeixen dos tipus de diabetis:
-Tipus I o diabetis “depenent d’insulina”: el pàncrees no produeix suficient insulina. És el més freqüent en els gossos.
-Tipus II o “deficiència relativa d’insulina”: el pàncrees produeix suficient insulina però el cos no la pot utilitzar, o bé el pàncrees produeix insulina però el cos en necessita més. És el més freqüent en els gats i les persones.
Que es produeixi suficient insulina però les cèl·lules no hi responguin correctament, se sol donar en  gats obesos, gates gestants, a causa d’alguns fàrmacs (cortisona sobretot) i en algunes malalties endocrines (hipertiroïdisme, acromegàlia i cushing).

Es creu que la diabetis afecta al 0.5 - 1% dels gats. És una malaltia cada vegada més freqüent, probablement per l’augment de la incidència d’obesitat en els felins.  Majoritàriament afecta gats obesos d’edat avançada i és més freqüent en mascles castrats que en femelles.

SÍMPTOMES                                                                                                                       
A més, solen patir infeccions urinàries. Els animals no tractats, poden patir alteracions neurològiques (neuropatia diabètica), renals (nefropatia diabètica) i oculars (cataractes i  retinopatia diabètica).
Conforme la malaltia va progressant, vomiten, deixen de menjar, es mostren dèbils i es deshidraten.

DIAGNÒSTIC
Per diagnosticar la diabetis felina sempre cal realitzar analítiques sanguínies i urinàries ja que hi ha altres malalties que cursen amb els mateixos símptomes (hipertiroïdisme, malalties renals, tumors, etc). A les analítiques veurem alts nivells de glucosa en sang i en orina.
L’estrès d’anar al veterinari pot fer pujar significativament la glucosa en sang, per això, és imprescindible valorar el nivell de frucostamina, que ens indica el nivell de glucosa en sang dels últims 15 dies. Els controls veterinaris algunes vegades poden implicar fer diferents mesures de
glucosa al llarg d’un dia (el que anomenem “corba de glucosa”).     



TRACTAMENT
L’èxit del tractament dependrà fonamentalment de la dedicació del propietari. L’objectiu és que el gat pugui deixar de tractar-se amb insulina, eliminar els símptomes i prevenir complicacions associades a la malaltia. 
-Dieta: cal un aliment especial amb un alt percentatge en proteïnes i un baix nivell en hidrats de carboni i grasses.  Tot i que el moment ideal per administrar el menjar és amb la insulina, s’ha vist que els gats, acostumats a menjar ad libitum durant tot el dia, es controlen bé si segueixen aquesta pauta de lliure disposició, ja que la variació de la glucosa en sang en gats no es veu afectada pels àpats. 
-Existeix un medicament oral per baixar el sucre en sang, però és molt poc útil en els gats.
-Insulina per gats: es prefereix una insulina d’absorció retardada, que punxarem cada 12 hores al principi. Volem trobar la dosis mínima necessària per mantenir els nivells de glucosa desitjats. Recomanem comprar un aparell que mesura el sucre: s’ha de punxar amb una petita agulla a la orella o al coixinet (imatge).  En funció del nivell de glucosa, ajustarem el tractament.

COM INJECTAR INSULINA A UN GAT DIABÈTIC
1.Sacseja suaument la insulina (invertint l’ampolleta unes 10 vegades). 
2.Omplena la xeringa amb la insulina i elimina les bombolles d’aire (colpejant la xeringa amb el dit). Assegura’t que la dosi d’Insulina és la correcta i no inferior.
3.La insulina s’ha d’administrar per via subcutània. Per això, estira suaument cap amunt la pell (se sol administrar a la zona entre les escàpules), formant un petit forat amb el dit índex. Col·loca l’agulla en el forat i pressiona per travessar la pell. Pressiona l’èmbol suaument per injectar tot el contingut de la xeringa.



EVOLUCIÓ
Per valorar una correcta evolució ens fixarem en: 
     -L’estat mental: l’animal està més actiu i alerta
     -La gana: si existia, es redueix la gana voraç
     -El pes: augmenta
     -La ingesta diària d’aigua: si menja aliment sec hauria de beure uns 40 ml per kg de pes, si menja aliment humit, entre 10 – 20 ml per kg de pes
     -Urianàlisis: podem fer tires d’orina a casa per controlar la presència de cossos cetònics (presents en cetoacidosis) o una possible infecció d’orina

COMPLICACIONS
El principal risc de no diagnosticar o tractar correctament un gat diabètic és que poden patir estats que posen en perill la seva vida, com ara la cetoacidosis diabètica. Sense la suficient insulina, els teixits no poden utilitzar la glucosa com a font d’energia així que utilitzen les grasses. Durant aquest procés augmenten els nivells de cetones en sang i això pot ser fatal per l’animal. Aquests gats estan decaiguts, tenen vòmits i diarrees, un alè d’olor molt característica (afruitada), poden entrar en shock i morir. Es tracta sempre d’una urgència mèdica.
La cetoacidosi diabètica  apareix quan no es diagnostica la malaltia a temps, la dosi d’insulina és insuficient, la insulina està deteriorada o aquesta ha creat resistència en l’animal (per culpa de la obesitat, de malalties concurrents o d’altres fàrmacs).

Una altra possible complicació és la hipoglucèmia (el sucre en sang és massa baix). Es pot donar si el gat no rep la dosi correcta d’insulina, no ha menjat la quantitat necessària d’aliment o l’ha vomitat. Solen estar decaiguts, els costa caminar, tremolen, estan  desorientats o amb un comportament estrany. Si l’animal està alerta però no tolera la ingesta de menjar, podem posar-li mel a les genives mentre ens dirigim d’urgències al centre veterinari. Es tracta sempre d’una urgència mèdica.

PRONÒSTIC
El pronòstic dels gats amb diabetis en general és bo. La meitat dels gats es recuperen totalment i no necessiten insulina, però no hi ha cap factor que ens permeti preveure si estem davant un cas que remetrà o no. 

Des de la Clínica Veterinària Albet, us recomanem que davant la sospita de malaltia o de qualsevol dels símptomes esmentats, 
us poseu en contacte amb nosaltres a fi de diagnosticar ràpidament la malaltia i establir el tractament adequat. 
Arxivat a: Salut i Benestar
Etiquetat amb: diabetis gats insulina malalties endocrines urgencies

Comentaris

Necessites ser un usuari registrat per a poder comentar
Subscriu-te al nostre blog
Rep els nous posts al teu correu
He llegit i accepto la Política de privacitat i les Condicions d'ús