per Albet
16/11/2017

Diabetis Mellitus en GOSSOS

La Diabetis Mellitus és la incapacitat per produir o utilitzar la insulina, hormona  que regula el nivell de glucosa (sucre) en sang. La Insulina es produeix al pàncrees, circula per la sang i proporciona glucosa als teixits, on es transforma en energia. Un dèficit d’insulina o una incapacitat per utilitzar-la, implica que la glucosa no pugui arribar als teixits i s’acumuli a la sang (hiperglucèmia).

Existeixen dos tipus de diabetis:
-Tipus I o diabetis “depenent d’insulina”: el pàncrees no produeix suficient insulina. És el més freqüent en els gossos.
-Tipus II o “deficiència relativa d’insulina”: el pàncrees produeix suficient insulina però el cos no la pot utilitzar, o bé el pàncrees produeix insulina però el cos en necessita més. És el més freqüent en els gats i les persones.

La diabetis afecta l’1% dels gossos i en major proporció a gossos adults i vells, femelles i de determinades races (Keeshond, Samoyedo, Alaska malamute, ...).
La causa de la diabetis no sempre serà pancreàtica. Existeix la Diabetis Mellitus potencial en la que després del zel i com a conseqüència de la hormona progesterona, hi ha un augment de la glucosa en sang. Altres causes de diabetis són: obesitat (els receptors dels teixits a la insulina seran menys sensibles), Cushing, administració de fàrmacs (sobretot còrtics), acromegàlia, etc.

SÍMPTOMES

A més, solen patir infeccions urinàries. Els animals no tractats, poden patir alteracions neurològiques (neuropatia diabètica), renals (nefropatia diabètica) i oculars (cataractes i  retinopatia diabètica). Conforme la malaltia va progressant, vomiten, deixen de menjar, perden pes, es mostren 
dèbils i es deshidraten.

DIAGNÒSTIC
Per diagnosticar la diabetis sempre cal fer analítiques sanguínies i urinàries ja que hi ha altres malalties amb els mateixos símptomes (Cushing, malaltia renal,...). Veurem alts nivells de glucosa en sang i en orina. Resulta molt útil valorar el nivell de frucostamina, ja que ens informa del nivell de glucosa en sang dels últims 15 dies.

TRACTAMENT
L’èxit del tractament radica fonamentalment en la dedicació del propietari. El nostre objectiu serà mantenir el nivell de glucosa dins la normalitat, eliminar els símptomes clínics i prevenir les complicacions associades a la malaltia. 
-Insulina: Existeixen varis tipus d’insulina. Pels gossos es prefereix la insulina porcina per ser idèntica a la canina i generalment s’administra cada 12 hores. Voldrem trobar la dosis mínima necessària per mantenir els nivells de glucosa desitjats.
-Dieta: l’aliment específic té per objectiu reduir la hiperglucèmia després dels àpats i reduir també la demanda d’insulina. Es tracta d’un aliment amb un alt percentatge de proteïnes i un baix nivell en hidrats de carboni.
     Els gossos que reben insulina 1 cop al dia, haurien de rebre 1/3 de la ració  diària al matí, seguidament se’ls administra la insulina i passades 8 hores se’ls dóna la resta del menjar.
     Els gossos que reben insulina 2 cops al dia (la majoria), els podem racionar el menjar fins a 3 o 4 àpats diaris. Per exemple: Donem el primer àpat (1/4 part) al matí i administrem la insulina. Passades 6-8h, donem el segon àpat. Abans de la injecció de la tarda donem el tercer àpat, i l’últim, el donem abans d’anar a dormir.
-És indispensable la esterilització de les femelles diabètiques ja que la progesterona associada al zel o a la gestació, desestabilitza l’animal. 

COM INJECTAR INSULINA A UN GOS DIABÈTIC
1.Sacseja suaument la insulina (invertint l’ampolleta unes 10 vegades). 
2.Omplena la xeringa amb la insulina i elimina les bombolles d’aire (colpejant la xeringa amb el dit). Assegura’t que la dosi d’Insulina és la correcta i no inferior.
3.La insulina s’ha d’administrar per via subcutània. Per això, estira suaument cap amunt la pell (se sol administrar a la zona entre les escàpules), formant un petit forat amb el dit índex. Col·loca l’agulla en el forat i pressiona per travessar la pell. Pressiona l’èmbol suaument per injectar tot el contingut de la xeringa.



EVOLUCIÓ
A banda dels controls veterinaris que algunes vegades poden implicar fer diferents mesures de glucosa al llarg d’un dia (el que anomenem “corba de glucosa”), us volem donar una sèrie de “pistes” que ens indiquen una correcta evolució:
-L’estat mental: està més actiu i alerta
-La gana: s’ha reduït la gana voraç, si existia
-El pes: ha augmentat
-La ingesta diària d’aigua: si menja aliment sec hauria de beure uns 60-90 ml per kg de pes         
-Urianàlisis: podem fer tires d’orina a casa per controlar la presència de cossos cetònics (presents en cetoacidosis) o una possible infecció d’orina

RISCS
El principal risc de no diagnosticar o tractar correctament un gos diabètic és que poden patir estats que posen en perill la seva vida, com ara la cetoacidosis diabètica. Sense la suficient insulina, els teixits no poden utilitzar la glucosa com a font d’energia així  que utilitzen les grasses.
Durant aquest procés augmenten els nivells de cetones en sang i això pot ser fatal per l’animal. El gos està decaigut, amb vòmits, diarrees, amb un alè d’olor molt característica (afruitada), poden entrar en shock i morir. Es tracta sempre d’una urgència mèdica.
La cetoacidosi diabètica apareix quan no es diagnostica la malaltia a temps, la dosi d’insulina és insuficient, la insulina està deteriorada o aquesta ha creat resistència en l’animal (per culpa de la obesitat, de malalties concurrents o d’altres fàrmacs).
Una altra possible complicació és la hipoglucèmia (el sucre en sang és massa baix). Es pot donar si el gos no rep la dosi correcta d’insulina, no ha menjat la quantitat necessària d’aliment o l’ha vomitat. Solen estar decaiguts, els costa caminar, tremolen, estan  desorientats o amb un comportament estrany. Si l’animal no tolera la ingesta de menjar però està alerta, podem posar-li mel a les genives mentre ens dirigim d’urgències al centre veterinari.

PRONÒSTIC
Així com amb els gats la curació total és possible i freqüent, això no succeeix amb els gossos. Estudis recents però, realitzats a la Universitat Autònoma de Barcelona han aconseguir curar gossos diabètics amb teràpia gènica, s’esperen doncs, grans avenços en els propers anys.

Des de la clínica veterinària Albet, us recomanem que davant la sospita de la malaltia o de qualsevol dels símptomes esmentats, 
us poseu en contacte amb nosaltres a fi de diagnosticar ràpidament la malaltia i establir el tractament adequat. 

Comentaris

Necessites ser un usuari registrat per a poder comentar